Joan-Josep Tharrats es va formar a l’Escola Massana de Barcelona a mitjans dels anys trenta, abans de la Guerra Civil. Després d’un servei militar que es va allargar quatre anys, el 1942 va reprendre la seva activitat artística. Inicialment proper a l’impressionisme, aviat va optar per l’abstracció. Va ser impulsor, a finals dels anys quaranta, del grup renovador Dau al Set i de la revista homònima, juntament amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig i Antoni Tàpies, que en ple franquisme promovia l’avantguarda pictòrica. Va ser a la màquina del seu taller on es va imprimir bona part de la revista Dau al Set. Durant la postguerra, Tharrats va ser capdavanter de l’avantguardisme català amb una obra que va evolucionar des d’una abstracció lineal d’arrel surrealista cap a un informalisme texturat, colorista i de grafia lliure. Va crear una versió pròpia de les tècniques d’estampació, que ell va anomenar «maculatures» i que partia dels fulls que s’encallaven entre els corrons de la impremta i sortien tacats per successives retintades. També va realitzar cartells, murals, vitralls, mosaics, joies, escenografies i il·lustració de llibres. Va dur a terme una activitat com a teòric de l’art i també com a poeta, impulsant la revista de poesia Negre + blau (1983). Des de 1991, bona part de la seva obra gràfica es pot veure a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic de Pineda de Mar (Barcelona). Va exposar regularment des de 1949. El 1959 va participar a la Biennal de São Paulo, i a la de Venècia el 1960 i 1964. Entre les seves exposicions, destaquen les retrospectives que es van fer a la Fontana d’Or de Girona (1975), el Centre d’Études Catalanes de París (1985), el Palau Robert de Barcelona (1993) i el Museu d’Art d’Ashikaga del Japó (1996). La seva obra forma part de col·leccions com el MoMA i el Guggenheim Museum de Nova York, la Tate Gallery de Londres, el Museo Reina Sofía de Madrid i el MACBA de Barcelona, amb una presència destacada a la col·lecció d’art contemporani català de Salvador Riera.