Rinzen –paraula japonesa que es pot traduir com a «despertar sobtat»– és una de les obres més significatives d’Antoni Tàpies. Va ser concebuda per al Pavelló d’Espanya a la XLV Biennal de Venècia de 1993 i guardonada amb el Lleó d’Or de Pintura d’aquest certamen. Sis anys més tard, al 1998, Tàpies va instal·lar l’obra de forma definitiva al MACBA. Si a la Biennal, a causa de les condicions de l’espai, l’artista no va poder exposar tots els elements de l’obra, sí va fer-ho en la instal·lació al MACBA. Situada en una paret destacada a l’entrada del Museu, uneix les seves plantes com una obra estructural. El mateix Antoni Tàpies va adaptar-la a les condicions espacials del MACBA. Es tracta d’una instal·lació que combina objectes modestos i pobres combinats amb elements pictòrics i escultòrics. Al vestíbul del Museu i a l’alçada del primer pis, un gran llit metàl·lic blanc com d’hospital està fixat a la paret en posició vertical. Cinc somiers de fusta recuperats, mantes de borra de llana i coixins pengen del llit en un fràgil equilibri. A la paret, hi figuren els números 1, 2 i 3. I al vidre de la façana de l’edifici, hi ha pintades creus i el títol de l’obra en caràcters grossos. Aquest conjunt d’elements dialoga amb una pintura situada al davant: Dissabte, un quatríptic matèric quasi monocrom (de color terrós) amb creus als extrems i les paraules «dissabte i «sàbat» desdibuixades a la base. La resta de l’obra consisteix en un grup de deu cadires de ferro pintades de blanc col·locades en filera a la terrassa exterior del Museu. Es presenten enllaçades per una estructura de metall negre i amb diverses creus, un dels símbols més utilitzats per l’artista. Completa l’obra una cadira solitària situada al davant d’un dibuix que suggereix unes ulleres, símbol de la visió i la contemplació. La simbologia de l’obra es complexa. Quan es va presentar l’obra a Venècia l’any 1993, el país veí era en plena guerra de Bòsnia. La presència d’un llit d’hospital i dels somiers, com a símbol d’inestabilitat i fragilitat, era una al·lusió a la guerra. Però l’obra també parteix d’un record d’infantesa que va impactar l’artista. L’any 1929, en una barraca de fira, una atracció feia bolcar una dona estirada en un llit quan algú encertava la diana amb una escopeta d’aire comprimit. L’obra no només conté un missatge contra la barbàrie de la guerra, «té altres intencions, com ara convidar a la concentració per arribar a un coneixement més profund de la realitat». Rinzen és, en definitiva, una obra complexa que remet a la meditació i a la visió interior.