Si bé, en els seus inicis, els building cuts de Matta-Clark havien sorgit de la necessitat de trobar espais de treball en edificis deshabitats i magatzems en desús (durant els anys setanta, a Nova York, bona part dels artistes havien ocupat naus deshabitades), ben aviat es va convertir en un llenguatge creatiu i una forma d’activisme crític amb l’ús capitalista de l’arquitectura i amb el mite del somni americà. Com que no es conserva cap dels edificis intervinguts, són les fotografies, els dibuixos i els enregistraments de Matta-Clark els que s’han constituït com l’autèntica obra. Els building cuts impliquen una reflexió sobre l’especulació, la propietat privada i la privacitat. En el primer, Bronx Floors (1972), Matta-Clark va retallar amb una serra de mà seccions rectangulars de terres i parets d'immobles abandonats al Bronx per després exposar-ne els fragments en galeries comercials. A Splitting (1974), l’artista va partir literalment una de les típiques cases de classe mitjana situada als afores. Una de les obres més destacades, Conical Intersect (1975), consistia a obrir uns cercles a les parets d’un edifici de pisos a punt de ser demolit en el barri obrer de Les Halles a París. Les formes en les parets de l’edifici s’inspiraven en l’obra d’Anthony McCall Line Describing a Cone i creaven una forta sensació d’inestabilitat física i visual. Al costat de l’edifici, l’esquelet del nou Centre d’art Georges Pompidou, llavors en construcció, en reforçava el sentit. A Day’s End (1975), l’artista va fer una obertura amb forma d’ull gegantí a la paret d’una nau abandonada als molls de Manhattan. Una de les seves accions més destacades, la coneguda Office Baroque (1977), es va fer en un edifici comercial de la ciutat d’Anvers i en el marc de la commemoració dels 400 anys de la mort del pintor flamenc Rubens. En anglès, Office Baroque té una fonètica semblant a Office Broke, en una clara al·lusió a la fallida del capitalisme. L’últim dels building cuts, Circus-Caribbean Orange (1978), dibuixava un complex entramat de talls circulars fets a petició del Museum of Contemporary Art de Chicago.