Realitzat durant els mesos posteriors a la mort de Franco, el cineasta Pere Portabella recull les filmacions sobre la situació social i política del moment. Fidel al seu posicionament cinematogràfic, el cineasta utilitza tècniques d’un film de ficció per construir un document plenament històric. Amb guió del mateix Portabella, el seu col·laborador habitual Octavi Pellissa i el músic Carles Santos, que també és autor de la música, Informe General convida polítics, representants del sindicalisme obrer, republicans, monàrquics i exiliats a reflexionar a l’entorn de la pregunta: com passar de la dictadura a un estat democràtic de dret? El film traça un mosaic sobre l’esdevenir del postfranquisme o l’anomenada Transició sense renunciar alhora a una certa consciència sobre què ha de ser el cinema.  Com explica el mateix cineasta: «La idea central d’aquest film va tenir l’origen en el mateix context en què es pretén situar: el buit informatiu, fruit de la falta d’accés als mitjans de comunicació de masses d’importants sectors d’opinió del país. I en la mesura que el cinema pot contribuir a elevar el grau de sensibilització per temes que són essencials per al futur de la nostra convivència ciutadana. Aquest llargmetratge no està plantejat com un document-reportatge sobre el passat immediat, sinó ben al contrari. Pretén ser un intent de reflexió i aproximació a la nostra realitat partint de l’actualitat, en la qual és indubtable que s’han produït canvis substancials en el clima i el ritme i en el procés de creació del qual està compromès tot el país». L’any 2015, davant la greu crisi sistèmica, cultural, política, energètica i econòmica que afecta l’Estat espanyol i un món que ja és global, Pere Portabella decideix produir una segona part del film. Amb el títol Informe General II, constata com, en plena crisi, sorgeix un nou protagonisme col·lectiu que consisteix en la recuperació de la política per part de la gent comuna.