Per a aquesta pel·lícula, Nauman va dibuixar un quadrat al terra de l’estudi amb cinta adhesiva, marcant-hi el punt mig de cada costat. A cadascun dels costats hi fa els mateixos moviments: seguint el ritme d’un metrònom, desplaça l’una i l’altra cama alternativament des del punt mig fins a tocar l’angle amb el peu i torna al punt de partida. Cada pas que fa, doncs, equival a la meitat de la longitud del costat del quadrat. A intervals regulars es ressitua al costat adjacent i va recorrent així tot el perímetre del quadrat, de vegades mirant cap a l’interior i d’altres cap a l’exterior. Traçant un quadrat amb el seu cos, Nauman fusiona la formalitat minimalista amb el gest corporal mecànic d’un cos que dibuixa arquitectures efímeres.