Bruce Nauman està assegut a terra a l’estudi, a les fosques, eixancarrat com en un exercici de ball i amb un tub de llum fluorescent enmig de les cames. Al cap d’una estona, es posa de genolls, es repenja amb les mans a terra, inclina el tors sobre el tub i s’està així uns quants minuts. Tot seguit Nauman adopta altres posicions, sempre a terra interactuant amb el tub de neó, que esdevé una extensió del seu cos i l’única font de llum. L’objecte i el cos es fonen en una sola entitat que es fragmenta per una il·luminació que de vegades enlluerna i de vegades oculta. Nauman entenia que la creació artística era tan important com l’art en si, de manera que tot el que produïa a l’estudi quan estava sol també era art. L’important en aquest procés ja no era el producte, sinó l’activitat.