En una altra de les sèries que Hans-Peter Feldmann va realitzar al 1977 –que després convertiria en un llibre, Alle Kleider einer Frau [“Tota la roba d'una dona”], un dels seus treballs més poètics– les petites fotos en blanc i negre mostren una a una 71 peces de roba en l'ordre en què ens vestim (de dins a fora). Res més. La dona a la qual pertany la roba està velada. És un enigma. Només està present a través de les peces de roba, convertides en objectes fetitxistes. Però la posada en escena és l'antítesi d'aquesta idea de l'objecte fetitxista sofisticat o pervers. Aquests fetitxes són domèstics, humils, i provoquen tendresa. No només la dona està velada, sinó també l'acció, si és que n'hi havia.---La informació que no es dóna es considera sobreentesa, no s'esmenta perquè pertany a un camp comú compartit entre l'autor i el públic. En aquest cas, el que se sobreentén és el terreny de la intimitat sensible que Feldmann no desvetlla. Al final, només sabem amb tota certesa que algú s'ha pres la molèstia de fotografiar una a una totes les peces de roba d'una dona. Els títols dels treballs de Feldmann, i aquest seria un bon exemple, donen una idea molt clara de la seva manera de treballar: són sempre descriptius, com si només donessin informació, però solen delimitar un espai metafòric, com en aquest cas en què és ''tot'' d’''una''. En aquesta sèrie, com en altres treballs de Feldmann, l'impuls cap a la implicació emocional s'ajorna. Parteix de la seva experiència emocional, però manté la distància entre el llenguatge i l'experiència personal que codifica, desdibuixant-la per mediatitzar el poder emocional. Les seves narratives estan elaborades amb fragments no jerarquitzats i no proporcionen a l'espectador una lectura o un sentit únic, sinó un significat obert i inacabat. Més que buscar un discurs coherent, Feldmann sembla indagar en el sentit de l'existència. Un altre aspecte que considera interessant en el fet de deixar l’obra oberta és que no només permet sinó que requereix que l'espectador reelabori les obres i projecti la seva experiència. La vida normal, la quotidianitat vivencial o visual en la qual Feldmann situa els seus treballs es defineix per oposició a altres nivells de l'activitat humana. El que és quotidià s'associa al costat petit de la vida, a l'element gris, humil i imprecís. És el revers de la moneda de l'escenari social capitalista, la imatge del qual, construïda pels mitjans de comunicació, és colorista, optimista i lògica. Helena Tatay Helena Tatay, Texto, Helena Tatay (ed.), Hans-Peter Feldmann. 272 Pages. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 2001.