Fill d’un diplomàtic suec, Claes Oldenburg (Estocolm, 1929) va créixer entre Nova York, Oslo i Chicago, on es va formar a l’Art Institute of Chicago. Des de l’any 1956 viu i treballa a Nova York. Va iniciar la seva trajectòria artística a finals dels anys cinquanta amb happenings i performances, i l’any 1961 va obrir a Nova York una botiga on venia rèpliques de guix d’aliments de menjar ràpid i altres objectes quotidians de consum de masses. Al cap dels anys sobredimensionaria aquells mateixos objectes i els convertiria en obra pública. El 1975 va començar a col·laborar amb Coosje van Bruggen, escultora, historiadora, crítica d’art i futura parella d’Oldenburg, en projectes a gran escala per a edificis públics. Amb ironia, humor i el colorisme del pop, junts han poblat parcs i jardins de ciutats del planeta amb objectes industrials a gran escala, com culleres, pintes, gelats, segells de goma o bitlles. Oldenburg i van Bruggen converteixen l’objecte més ínfim en un símbol del seu temps: subvertint-ne la mida, el color i els materials, anul·len la seva funció i el seu significat habituals per escenificar algunes de les obsessions del món capitalista. Per a les seves obres prefereixen els espais oberts, d’acord amb la tesi que l’art ha d’arribar a tothom. Oldenburg va iniciar la seva activitat expositiva a començaments dels anys seixanta, i el 1965 dissenyà les seves primeres propostes d’escultures urbanes. El 1966 va presentar la seva primera gran exposició al Moderna Museet d’Estocolm, i des de llavors la seva activitat expositiva ha estat continuada. Cal destacar la retrospectiva que es va presentar al Mumok de Viena el 2012 i que va viatjar a Colònia, Bilbao, Nova York i Minneapolis. La seva obra pública es troba a ciutats com Nova York, Chicago, Las Vegas, Münster, Kassel, Rotterdam, París, Berlín, Milà i Barcelona.