En la seva llarga i eclèctica trajectòria, Robert Llimós va desenvolupar, entre 1970 i 1973, un conjunt d’indagacions gràfiques i exploracions geomètriques de caire minimalista. Són traços cal·ligràfics repetits rítmicament, superposicions de línies, cercles reiterats i línies que ocupen gravats, lones i grans teles. En aquestes obres Llimós tensa la relació de la línia sobre el paper fins al punt que aquesta ocupa tota la superfície i es constitueix en protagonista única. Alliberada de la tirania de la representació, l’obra es construeix com un pur exercici d’estructuració rítmica, no sols gràfica, sinó també gestual.