Mistos és la maqueta de l’escultura pública situada a la Vall d’Hebron, a la cruïlla entre l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i el carrer del Pare Mariana, i davant del Pavelló de la República. Va ser un encàrrec per a la Barcelona olímpica a Claes Oldenburg, l’artista suec establert als Estats Units conegut per les seves obres a gran escala d’objectes quotidians, executades amb llenguatge pop. L’escultura va ser dissenyada conjuntament per Oldenburg i Coosje van Bruggen, crítica d’art, escultora i col·laboradora de l’artista. Per fer aquesta obra van partir d’un objecte tan universal com els llumins, que van interpretar amb un gran dinamisme. De la base i suport dels mistos en surten cinc bastons de color grog i el cap inflamable de color vermell, desplegant-se en diferents direccions. En el seu punt més alt (22 metres), un dels mistos crema amb una flama blava. Hi ha alguns llumins escampats pel terra, com si haguessin estat arrencats de la base. Els mateixos artistes es referien així a la seva escultura de Barcelona: «Durant molts anys, Barcelona ha tingut un dels programes d’ambientació urbana més ambiciosos del món, el qual relaciona arquitectura, parcs, places i obres d’escultura a l’aire lliure. Quan vam visitar la ciutat el 1986 en resposta a una invitació per formar part del programa, vam recórrer instal·lacions d’Eduardo Chillida, Richard Serra i Ellsworth Kelly. Quan ens vam unir al programa, s’havia ampliat per als Jocs Olímpics del 1992 per incloure treballs d’arquitectes internacionals, entre ells, Arata Isozaki, Gae Aulenti, Richard Meier i Frank O. Gehry. La majoria dels nous projectes es van situar a prop del passeig marítim i del centre de la ciutat, però a nosaltres ens van interessar més les zones residencials que s’estaven desenvolupant per als Jocs Olímpics i que després es convertirien en barris nous. Com a lloc, vàrem escollir un espai obert al tram de la Vall d’Hebron en uns turons amb vistes a la ciutat. L’únic referent cultural proper era la reconstrucció del pavelló per a la República espanyola dissenyat per Josep Lluís Sert per a l’Exposició Universal de París de 1937, l’edifici on es va mostrar per primera vegada el Guernica de Picasso. La nostra proposta era una escultura de 68 peus d’alçada basada en una capsa de llumins. Doblegats cap enrere de manera que la coberta formava una base, semblava que els llumins es fessin servir, fora d’un, erecte i flamíger. Llumins solts, alguns “cremats”, es van escampar a la vora. La vista frontal dels Mistos recorda la façana de la catedral de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, mentre que la base recorda la base del conegut com a Picasso de Chicago.» Claes Oldenburg (2006) «Només un llumí en flames, com un far, amb el contorn transformant-se en una llança o ploma de foc, recordant les paraules del Quixot de la Manxa de Cervantes: “La llança mai no ha despuntat la ploma ni la ploma la llança”. Amb el pas dels anys, la capsa de llumins, com la cinta d’esborrar de les màquines d’escriure, s’ha convertit en un objecte arquetípic a punt de desaparèixer, sotmès a una perspectiva telescòpica que es desplaça de l’objecte de mà íntim i emotiu al projecte a gran escala autònom i gairebé abstracte, amb una estructura i unes proporcions arquitectòniques.» Coosje van Bruggen (2006)