L’any 1975 marca la fi del Grup de Treball, que es mantenia actiu des del 1973. És també l’any de la mort del general Franco, el 20 de novembre, i el començament dels profunds canvis socials i polítics que en pocs anys es donaran al país. Cada cop més, el Grup de Treball tendeix a organitzar-se com a plataforma global de reivindicació de l’estatut de l’artista des d’una perspectiva més sindical, i el març de 1975 es convoca el que vol ser una assemblea majoritària del sector. El mes d’abril, el Grup de Treball assumeix el comissariat de l’exposició Granollers, vila oberta, en la qual proposa una anàlisi de la situació artística de la ciutat, i participa en la mostra Homenatge a l’arquitectura. Celebrada entre el 25 d’abril i el 18 de maig a la sala Picasso del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, l’exposició Homenatge a l’arquitectura havia estat convocada per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona amb motiu de la celebració de la 100 Promoció d’Arquitectes. Van participar-hi més de 100 persones entre artistes visuals, intel·lectuals, crítics d’art, escriptors i músics. Entre d’altres, Josep Guinovart, Oriol Bohigas, Josep Antoni Coderch, Modest Cuixart, Feito, Terenci Moix, J. V. Foix, Josep M. Mestres Quadreny, Xavier Montsalvatge, Oriol Tusquets i també el Grup de Treball. En la seva intervenció, el Grup de Treball va utilitzar com a suport el cartell oficial de l’exposició, sobre el qual va elaborar un diagrama conceptual: per mitjà de diferents conceptes vinculats i connectats amb fletxes segons unes relacions lògiques, el grup analitzava la seva mateixa participació en certàmens d’art i descodificava i qüestionava l’exposició com a institució artística. Amb idees-força com “idea d’organitzar un muntatge amb poc cost i rentable al màxim”, “prestigi grup promotor” o “captació d’artistes amb fort ressò popular”, atacava frontalment les estructures d’organització de la mostra i els seus mecanismes de control sobre els artistes.