Entre la múltiple i heterogènia producció de Dieter Roth, Lorelei ‒ Langstreckensonate consisteix en una extensa pràctica de piano duta a terme per l’artista conjuntament amb els seus fills, Vera i Björn. La peça està formada per 38 cintes de casset que contenen petits exercicis musicals i improvisacions de piano, i que s’exposen amb un radiocasset preparat per escoltar les cintes. La impossibilitat d’assumir la durada de l’enregistrament (2.400 minuts) reforça la condició vital de la peça més enllà de la seva identitat com una obra d’art pensada per ser consumida en els espais d’exposició. Lorelei es va publicar l’any 1978 en una edició limitada de 20 exemplars. Fidel a la seva idea d’art total, Roth va produir una extensa obra musical d’arrel dadaista, amb peces que renuncien a la noció d’identitat melòdica per construir-se com a projectes de música sonora. A més de sons caòtics, Roth va assumir també formes clàssiques i gèneres com el quartet i la sonata, tot reinventant-los i mostrant, alhora, la seva predilecció per compositors com Schubert, Brahms i Schönberg. Lorelei ‒Langstreckensonate és una d’aquestes obres. L’artista, que entenia la música com una aventura emocional i sensual, va articular el seu treball entorn de l’eix art-música-vida com una tríade absolutament indivisible.