Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) es llicencià en arquitectura tècnica i completà la seva formació artística a Nova York. La seva trajectòria artística s'inicià cap als anys setanta dins del context de l'art conceptual espanyol i és una de les pioneres del cinema experimental i de l'art audiovisual. L'artista desenvolupa el seu treball a partir de la producció de vídeos, films i instal·lacions en què palesa els abusos de la societat de consum contemporània i la influència dels mitjans de comunicació sobre la cultura de masses. Alguns temes recurrents són la utilització d'objectes quotidians, la imatge i el paper de la dona, les relacions interpersonals o la confrontació de l'ésser humà amb la seva pròpia existència, sempre des d'un posició crítica i compromesa. Eugènia Balcells s'apropia de tot tipus de materials, objectes o imatges i els troba un ús i un sentit artístic. Formalment, les seves obres reflecteixen interès per la figura del cercle, emprat en algunes de les seves instal·lacions, la relació de les imatges i els sons, i els efectes i significats de la llum. Els seus films Presenta i The End, tots dos realitzats l'any 1977, estan vinculats a la instal·lació audiovisual RE-PRISE, i consisteixen en una sèrie de fotogrames de pel·lícules de cinema comercial. En el cas de Presenta, es tracta d'una successió contínua de títols de crèdit d'inici de pel·lícules, i en el cas de The End, de finals de pel·lícules, combinat amb un collage de diferents temes musicals de films comercials com a banda sonora. Amb aquests films, Balcells ironitza sobre els estereotips creats pels mitjans de comunicació de massa. Quina imatge tindria de l'home i de la dona un extraterrestre que mai no hagués conegut cap ésser humà viu i que tan sols els conegués a través de les imatges que apareixen en els mitjans de comunicació? A partir d'aquesta qüestió, Eugènia Balcells realitza l'any següent el film Boy meets girl, amb un fort contingut de gènere. En aquest cas, la pantalla està dividida per un eix vertical en dues parts: a l'esquerra se succeeixen imatges de dona, i a la dreta, d'home; totes extretes de diaris, revistes, publicitat, etc. L'artista ha articulat el film com si es tractés d'un joc, en el qual s'estableixen relacions entre les diverses imatges, quan aquestes s'entrecreuen i es formen parelles per atzar. D'aquesta manera, l'observador pot comprovar quins són els arquetips i estereotips contemporanis de l'home i de la dona amb els quals ens envaeixen els mitjans de comunicació actuals.