Deimantas Narkevičius enregistra l’edifici del Centre d’Art Contemporani de Vílnius, a Lituània. En línia amb altres treballs en què interpel·la el pas d’una societat soviètica a un Estat democràtic, l’artista mostra la història com una construcció de mites sovint allunyada dels fets i com un exercici de contramemòria. A Scena, el protagonisme se l’endú un edifici relacionat amb la modernitat constructiva i funcional dels anys seixanta. Es va dissenyar per albergar el pavelló del 50è aniversari de la Revolució d’Octubre. Conegut com el Palau de les Exposicions, s’hi feien les mostres d’art oficial fins a començament dels noranta, quan es va convertir en un centre d’art contemporani. Narkevičius celebra la seva programació independent, única al país, i el fet que s’hagi alliberat de la imposició de les xifres i de l’objectiu d’arribar a les masses. Aquesta llibertat, segons l’artista, està vinculada amb la seva arquitectura. L'espai obert, les dimensions i una estètica minimalista d'arquitectura pública social l’han convertit en un lloc catalitzador per a les noves generacions d'artistes.