«Un xef no es limita a barrejar ingredients», exclama una dona amb l’accent popular de Brooklyn mentre la càmera mostra imatges exquisides extretes de revistes de gastronomia i de viatges. En aquest vídeo en blanc i negre, la primera obra en què Rosler utilitza aquest mitjà, s’explora la relació entre gastronomia, imposició de classe i producció de gènere. La silueta d’una dona de qui no veiem el rostre descriu els esforços que fa per millorar la seva situació i la de la seva família a través de l’alta gastronomia. Amb veu inexpressiva i acompanyada per les notes d’un concert de violí, la dona explica les seves raons per voler convertir-se en una gourmet. El text procedeix d’una de les novel·les en postals de Rosler –una obra també titulada Budding Gourmet i escrita el mateix any 1974–, on al llarg d’onze capítols l’artista narra en primera persona la història d’una dona que vol aprendre alta gastronomia per millorar la seva posició social. El vídeo, que reprodueix l’estètica i el llenguatge visual dels populars programes de cuina emesos per televisió, intercala la veu de la dona amb imatges de revistes de gastronomia i d’oci, de productors i consumidors, de misèria i abundància. Rosler planteja l’alta cuina com un element de refinament cultural, d’ascensió social i, en el cas de les cuines orientals, d’espiritualitat. En aquesta obra, cuinar és una manera d’acumular i mostrar capital cultural, tant si es tracta de l’elegància de l’haute cuisine francesa com de l’exotisme d’altres cultures com pot ser la del Brasil. A Budding Gourmet contraposa la gastronomia a la feina invisible i no remunerada de l’alimentació diària que fan les dones en el context familiar. Si, d’una banda, la cuina s’ha associat tradicionalment a l’àmbit de la dona i a una esfera de poder social inexistent, la mateixa pràctica culinària situada en un context públic s’associa a l’àmbit de reconeixement dels grans xefs.