Les primeres eleccions generals legislatives de l’Estat espanyol, celebrades el juny de 1977, serveixen de base per al treball de Francesc Abad i Ramon Santos, que interroguen la capacitat representativa de la democràcia en el moment mateix de la seva gestació. Imatges de responsables polítics del franquisme en decadència es projecten al costat d’altres de meses electorals, de grafits polítics als carrers i dels nous líders democràtics del país. L’obra també incorpora l’emissió sonora dels discursos i músiques de la primera campanya democràtica, al costat de música pop de l’època.---Quaranta-un anys després de les últimes eleccions generals celebrades durant la Segona República, la jove democràcia espanyola ja deixava entreveure algunes de les seves debilitats, com el nou paper dels mèdia en la comunicació social i en la construcció del relat polític. La incorporació de material documental, textual, visual i sonor formava part dels nous llenguatges artístics. Un art implicat i militant analitzava les paradoxes inherents a l’exercici de la llibertat.