The Role of a Lifetime va ser feta l'any 2003 per encàrrec de l'associació anglesa Art and Sacred Places per a l'església de Saint Peter, de Brighton. Una entrevista amb el cineasta Peter Watkins^I, gravada a Lituània, on Watkins va viure molts anys, serveix de narrativa de fons. Les reflexions de Peter Watkins van des de pensaments teòrics sobre l'estructura i la veracitat dels documentals fins a consideracions biogràfiques sobre els motius personals que hi ha darrere de les seves pel·lícules. La cinta alterna imatges tan diferents com les del Gruto Parkas de Druskininkai (un dipòsit d'escultures del realisme socialista de la postguerra) i escenes quotidianes de Brighton, filmades per un aficionat entusiasta i dipositades a l'arxiu de cinema i vídeo de Brighton. Aquests components discordants, així com el muntatge disjuntiu d'imatges i so, reflecteixen la naturalesa fragmentada de l'experiència contemporània. Amb aquestes insercions, d'una altra època, d'una altra història, augmenta la quantitat de significats suggerits, i la història adquireix una inesgotable font de connexions, connotacions i vincles. Amb l'examen de la influència dels mitjans de comunicació en la nostra manera de veure el món, la pel·lícula conclou amb una rèplica apassionada i pessimista de Watkins sobre la necessitat de criticar les estructures de poder inscrites en la manera en què els mitjans graven i retraten la política i la història. L'obra de Narkevicius és una investigació sobre la percepció de la història i els mecanismes que la transformen a partir de diverses utopies i ideologies. Se centra en els àmbits individual i personal, i sovint estructura la seva feina al voltant d'històries i testimonis oblidats o reprimits. Les seves pel·lícules debaten qüestions universals sobre les nostres obligacions morals i polítiques amb la història i la memòria. No percep el material històric com una cosa irrefutable; al contrari, el fa servir per revelar la seva contingència. El seu propòsit és mostrar de quina manera les nostres interpretacions de la veritat i la realitat són construïdes, mediatitzades i fins i tot manipulades amb la seva representació. A les pel·lícules de Narkevicius se superposen diferents tècniques cinematogràfiques i processos de narració. A partir de la utilització de material d'arxiu, animació, entrevistes i collages rudimentaris de pel·lícules i àudios aliens, així com el seu propi metratge, Narkevicius expandeix els límits espacials i temporals de les seves narratives. Les seves pel·lícules van més enllà de la temporalitat lineal o circular i qüestionen la veracitat del gènere documental historiogràfica través de tècniques com la separació de veu i imatge. Amb la investigació de les convencions usades pels cineastes per construir la realitat documental, Narkevicius s'interessa per la forma en què el cinema ens influencia i modela la nostra percepció dels esdeveniments i la comprensió del món.

^IPeter Watkins és conegut pel seu revolucionari documental fictici The War Game (1965), la seva visió particular de la guerra nuclear. En el seu moment va ser prohibit per la BBC.color="#999999">