El 1973, en el marc dels moviments feministes i de l’art pop, Dorothée Selz va realitzar la sèrie Mimétisme relatif, que aborda, amb humor i esperit crític, la imatge de la dona seductora construïda per les revistes de moda i la publicitat. L’artista elabora díptics fotogràfics on juxtaposa una imatge extreta d’anuncis publicitaris i una fotografia seva imitant la primera, cosa que li permet posar en relleu l’artificialitat de la imatge de la dona vehiculada pels mitjans. Els marcs de colors brillants i formes sinuoses evoquen els ornaments dels pastissos. Alhora que el feminisme denunciava la idealització i cosificació mediàtica del cos de la dona, apropiant-se de l’imaginari popular, Selz rebutja aquestes icones imitant-les irònicament.