Aquesta obra és un retrat de Francesc Abad representat per la seva trajectòria professional com a docent en un centre d’ensenyament privat de Barcelona. Es tracta de les nòmines rebudes per l’artista durant quaranta anys. En un moment en què el treball és fràgil, escàs, insegur i amb menors retribucions, la representació d’una vida laboral completa pren un aire de monument. L’obra també ens convida a reflexionar sobre la retribució de l’artista en el marc de l’economia capitalista i liberal, sobretot pel que fa a la idea d’autonomia creativa. Nòmines. El meu espai productiu/econòmic condensa una reflexió entorn del sentit del terme «assalariat» en l’àmbit de la creació.