A banda del cos propi com a matèria d’experimentació, la interacció amb la natura és un altre dels eixos que articulen les propostes de Francesc Abad. Una noció de natura entesa en un sentit ampli i vinculada a les idees de cultura, civilització i barbàrie i també al passat i al present d’Europa. Presentada a Metrònom l’any 1989, Europa arqueologia de rescat és una instal·lació que convoca tots aquests conceptes. Com en altres projectes de l’artista, la fragilitat de la memòria, la presència del document i l’art entès com una forma de coneixement col·lectiu es troben en la base de la proposta. En aquest cas, a partir de la trobada, per part d’Abad, d’una cova en una zona boscosa de la Serra de l’Obac, a prop de Terrassa, la seva ciutat natal. La cova, que havia estat habitada per humans, condueix l’artista a inventar un possible alfabet de signes que remeten a l’origen de l’escriptura i unes fites que evoquen les primeres indicacions de solsticis i altres mesures del temps, amb un significat també clarament sexual. Un viatge a un temps primigeni que vinculava alfabet, calendari, ritualitat màgica i sexualitat.