Els mitjans de comunicació són un tema d’interès en Jordi Cerdà, tant en el seu treball fílmic com en les seves accions i objectes. Aquesta obra creua les sèries d’imatges i objectes encapsats amb l’anàlisi de la mirada i de com els mitjans són constructors de realitat. Així com en altres obres resumia fílmicament una tarda en la televisió de l’època de la Transició, aquí pren imatges televisives de la mort de Franco i les tanca en capses. Si bé no es tracta d’un film, la seva disposició seqüencial –quasi com fotogrames– n’evoca el llenguatge. «Tota obra cinematogràfica, en la seva gran majoria, és una narració i l’expressió d’un temps mitjançant el llenguatge», explicava l’artista el 1971. Encapsar imatges de la mort del dictador emeses per l’únic canal televisiu que hi havia en aquell moment és una manera de fer evident la tendenciositat en la construcció del relat per part dels mitjans.