No només draps, galledes i desembossadors, també sabates, barrets o paperines. Benet Ferrer reflexiona sobre l’objecte quotidià amb objectes que reprodueixen fidelment la realitat, si bé amb petites alteracions o deformacions. La producció industrial habitual feta amb plàstic, paper, metall, cuir o teixit ha estat convertida en ceràmica. Un simple canvi de material que posa en joc, d’una manera immediata, la relació entre concepte, objecte i funció, i que alhora suposava una renovació contemporània dels usos tradicionals de la ceràmica. Ferrer va formar part del grup Gallot, de Sabadell, que als anys seixanta preconitzava l’action painting, «fins que casualment vaig veure unes obres de ceràmica que tenien un especial registre d’humanitat i que quedaven molt lluny del kitsch de la ceràmica que estava acostumat a veure».