La reflexió objectual duta a terme per Jordi Pablo es construeix com un estudi de les formes. El joc, la tautologia, la paradoxa, el divertiment i el concepte filosòfic hi són com un fons que n’orienta el sentit. Cal llegir també l’element poètic que hi aporta el llenguatge, amb títols que remeten sovint a la poesia visual. «L’escultura moderna ha de ser entesa en la mesura de la seva abstracció, com una vertadera “gramàtica” de formes», explicava l’any 1975 en el llibre Cossos, formes i objectes a l’espai. Els seus treballs teòrics i les seves exploracions morfològiques prenen tot tipus de materials pobres, des d’elements naturals com branques o fulles, fins a matèries manufacturades com plàstic, paper o ceràmica, per aconseguir una nova dimensió artística i conceptual de l’objecte.