«El gest més precís i mínim de la mà ens fa reviure tota una variació d’espais interiors poblats de figures antropomòrfiques, d’animàlies i de paisatges per descobrir», explicava Benet Rossell sobre el seu univers creatiu. Rossell va inventar un alfabet propi de microdibuixos, icones, grafismes i «benigrames» (se’l coneixia com a «Beni») tan ric i ple de matisos com la paleta del pintor. Rossell, un dels artistes catalans instal·lats a París des de 1964, modela aquí una poètica de la fragilitat que no renuncia a la ironia i l’esperit crític, tot posant l’atenció en els micromons generalment ignorats pels relats absoluts de la història de l’art. Tot i l’aparent abstracció, la seva obra té un marcat component narratiu, un microteatre o una representació cal·ligràfica del gran teatre del món.